Què passa quan la conciliació bancària es fa a mà cada mes
El patró és gairebé sempre el mateix. A final de mes, algú d'administració o finances descarrega l'extracte bancari, obre el llistat d'assentaments de l'ERP o del programa comptable, i comença a creuar línia per línia. Els moviments amb referència clara quadren ràpid. Els problemes arriben després: apunts bancaris sense referència identificable, comissions que no apareixen a comptabilitat, cobraments parcials de factures que el sistema no sap contra qui creuar, i desfasaments de data entre el moviment real i l'assentament.
Cada excepció requereix investigació manual: buscar l'assentament corresponent, consultar amb el comercial o el client, ajustar dates, crear apunts manuals de diferència. En una empresa amb activitat mitjana, això representa 8, 12 o 20 hores al mes dedicades a un procés que no aporta valor, només confirma que les dades són correctes.
El cost real no és únicament el temps. És que aquest procés ocorre un cop al mes, de manera que els desquadraments es detecten tard. Una comissió incorrecta, un cobrament mal aplicat o un pagament duplicat poden portar setmanes sense detectar-se, temps en el qual la tresoreria es projecta sobre dades errònies i les decisions de pagament es prenen amb una imatge distorsionada de la caixa real.